Domingo Vicent. Portavoz de Ciutadans en el Ayuntamiento de Vila-real. Artículo de opinión publicado en Castellón Información 05/09/2016
Ja ha passat l’estiu, i desprès de les interminables hores de piscina, de platja, de jugar en els amics, d’anar en bici i un llarg etcètera de coses que tant els xiquets, com els pares, fem a les vacances, ha arribat l’hora de tornar a la rutina.
Ha arribat l’hora de que els menuts i els no tan menuts tornen al col·legi, al institut o a la universitat. Fa més de dos mesos que va acabar l’últim curs, però segur que les famílies encara recorden tot el que va passar. Precipitació i falta de planificació d’un Consell més preocupat per culpabilitzar a la resta, que per gestionar casa seua.
Així doncs, va ser un any escolar d’allò més mogut. Per començar, el conseller d’Educació, Vicent Marzà, va anunciar dos de les seues mesures estela. I dic, anunciar perquè en això s’ha quedat. En titulars i medalles, però en una pèssima gestió.
En primer lloc, tenim la implementació de les unitats d’infantil de dos anys en alguns col·legis públics. Aquesta universalització, que també comparteix C’s, es va dur a terme sense tindre en compte que ja hi havia una capacitat en el sistema, composada majoritàriament per escoles infantils privades que havien fet un gran desemborsament per a adaptar-se a una de les legislacions més estrictes de tot el sistema autonòmic. Malgrat aquesta opció ser més econòmica i més directa, no es va voler aprofitar i ni tan sols es va consultar als afectats fent gala d’una falta de consens i diàleg preocupant.
En segon lloc, tenim el sistema de Xarxa Llibres. Aquesta mesura també positiva en la seua vessant conceptual, va ser implantada de forma precipitada i sense planificació alguna, provocant un caos en tot el món, equips directius dels col·legis, famílies, ajuntaments, diputacions, i qui sap si generant un cost superior al que es volia sufragar. I per acabar d’arrodonir la festa, hi ha ciutats com Vila-real, on els pares encara no han rebut el segon pagament dels llibres.
Després, es va voler excloure de les pràctiques formatives als alumnes de les universitats privades. S’han tancat unitats en les escoles concertades limitant la llibertat d’elecció dels pares. Es volen llevar el col·legis superplurilingües sense donar una alternativa que aposte sincerament per l’anglès com a una llengua vehicular més. En definitiva, tota una muntanya russa per al sistema educatiu.
Esperem doncs que el curs que ara comença siga més calmat i millor planificat. Que no s’anteposen interessos partidistes o ideològics, i es permeta que l’educació siga una vertadera ferramenta de progrés. Perquè en l’educació no es juga.
