Article del portaveu de Ciutadans en l’Ajuntament de Vila-real, Domingo Vicent. Publicat a Castelló Informació 17/04/2017
Aquesta setmana ens hem assabentat d’un nou legat dels anys d’irresponsabilitat en la gestió de l’últim Govern popular. Una nova sentència per una gestió feta en prepotència i menyspreant els drets dels propietaris. El famós “urbanismo a coste cero” que en el temps ha esdevingut en urbanisme de molts zeros. Una manera de fer que ha valgut de coartada per a que el bipartit fique excuses i no admeta la dubtosa viabilitat del seu projecte de ciutat. Un model que ens ha portat de cap a una pujada d’impostos, que ja veure’m si serà l’última o la primera de moltes, perquè no està disposat a retallar en publicitat i propaganda.
Fa poc més de tres mesos que l’equip de Govern va traure endavant els seus pressupostos, en solitari perquè ni van voler augmentar el fons per a contingències, tant necessari per a fer front a les “sorpreses” que van apareixent, ni van voler adquirir el compromís de treballar per a retornar, en un temps concret, la contribució al seu nivell anterior. Van preferir que vila-realencs i vila-realenques seguiren indefinidament pagant més que la mitja de la província, de la Comunitat Valenciana o de l’Estat.
Uns pressupostos que corren el perill de convertir-se en paper mullat. Primer per l’ocurrència de la compra de l’Hostal del Rei, desprès per la devolució de la plusvàlua i per últim, per aquesta sentència que segur no serà l’última.
Els anys de “rodillo” popular no soles van deixar un reguer de sentències, també unes infraestructures cares i sobredimensionades, com la biblioteca sense llibres o el Centre de Tecnificació, o de projectes abandonats com l’aparcament de Pius XII.
No obstant, la realitat hui per hui no és ni molt menys millor, vivim en un Vila-real d’anunci o de revista ja que la despesa d’1’2 milions en publicitat i propaganda sols promociona projectes embrionaris i sense cap utilitat. Tampoc desprès de sis anys ni val parlar dels ’empastres’ ni val aferrar-se a un model que necessita cada vegada més recursos. Diners que ixen de les butxaques dels contribuents i resta fons i dinamisme a les economies domèstiques.
