Article de la portaveu de Cs en l’Ajuntament d’Orpesa del Mar, Araceli de Moya. Publicat a Diari Millars
El matrimoni de conveniència celebrat entre PP i SÍ SE PUEDE, marca blanca de PODEMOS en Orpesa, no se sap si ha anat de viatge de nuvis o ja ha tornat. El que sí sabem, és que és una aliança que no va a cap lloc; el PP no ha millorat el seu caràcter des de la consumació del matrimoni. Més aviat, tot el contrari; s’ha tornat més agre en el tracte, s’ha tornat fugisser i altanero; ja no necessita donar explicacions del que vol fer, i, menys encara, del que fa, que d’altra banda, és ben poc.
El senyor Albert, com faraó egipci, pensant en les obres que deixarà de llegat en el municipi perquè se li recorde algun dia. I la jove formació de SI ES POT, amb el seu portaveu al capdavant, Arantxa Martínez, com senyora de la seua casa, ha agafat amb brío el plomall i camina llevant la pols de les prestatgeries, col•locant els papers d’un lloc per a un altre i movent mobles d’ací cap enllà; que si aquesta iniciativa, que si l’Ordenança la canviem, que sí ara es va a inventar la ràdio, que sí, que sí, que sí es pot.
Que sí es pot començar la legislatura tirant al nuvi les andròmines al capdavant, fent-li veure que no li vol, trencant-li els timpans amb el soroll de les caceroladas, recriminant tot quant fa, insultant i les seues colegionaris, fins a escopint als qui no pensen com ella, per a acabar portant-li-ho a l’hort, políticament parlant per descomptat, i concloure el seu pacte, prèvia contractació, passant per la sagristia. I què pensen els convidats al bodorrio?, Hauran menjat el pastís nupcial, haurà sigut del seu gust o potser alguna cosa embafadora?
La veritat és que, hagen tornat de la lluna de mel o no, Orpesa segueix amb els mateixos problemes de sempre. Tal vegada algun més; alguns ciutadans, amagant el cap en terra, altres esperançats perquè pensen que aquest matrimoni els va a portar “sort de la bona” i uns altres, decebuts del que diuen és “l’art de la vella política”.
Queden dos anys de corró i modificacions de crèdits que ignoraran el que suposa ajustar-se a un pressupost municipal anual; que passaran per damunt del pressupost confeccionat pels tècnics per a un any i gastaran en un any el que haurien de gastar en dos. I en dos anys, probablement gastaran el que haurien de gastar en quatre. Què més dóna! Ja van estalviar uns altres perquè ara puguem “tirar de la saca”.
Açò sí, obres projectades per a inaugurar en aquesta última part de la legislatura i no obstant açò, avisos de veïns per una boca de reg perdent aigua nit i dia i després d’una setmana, només sabem que “l’Ajuntament està treballant en açò”. Projectes esportius en fase d’ideació i el frontó municipal d’Orpesa, sol•licitat durant mesos, en diversos Plens, que s’arreglen els desperfectes, i encara no s’han realitzat. Una cua d’aturats d’ací a Lima i pensant en com contractar a un grapat d’ells per dos mesos a l’estiu i que mengen amb açò tot l’any. Sense fàbriques ni amb prou faenes hotels, però no perdent-se l’Alcalde ni una fira de turisme a les quals acudeix amb les mans plenes i torna amb les mateixes buides.
Açò sí, ara aquest matrimoni de conveniència que li atorga en ser Albert la seua anhelada majoria absoluta a qualsevol preu, li assegura pau i glòria, almenys fins a maig de 2019. Veurem, després, si Orpesa desperta o contínua sumida en els vapors del brindis nupcial.