L’article del portaveu de Cs en l’Ajuntament de Vila-real, Domingo Vicent. Publicat al Periódico Mediterráneo 26/07/2017

 

Dilluns vam aconseguir que Vila-real recolzara instar a la Conselleria d’Educació a esborrar del mapa els barracons de la Comunitat Valenciana i més, particularment, del nostre poble com és el cas de les aules prefabricades del CEIP Carlos Sarthou.

Després de dos anys de Pacte del Botànic, en el qual consta en el seu punt 3 “presentar un calendari per a eliminar tots els barracons”, com diria Joaquín Sabina “y la vida siguió como siguen las cosas que no tienen mucho sentido”. I és que no té cap sentit, estant ja en l’equador de la legislatura, amagar-se constantment en l’herència rebuda per a no enfrontar els problemes, tal i com ha vingut fent el Consell. Però és que dos anys són suficients per a exigir únicament el que van deixar per escrit en el Pacte i també van prometre en campanya, ja que el senyor Marzà, cal recordar, va dir alt i clar que “nosaltres no prometem, sinó que ens comprometem”. Doncs, de moment, moltes promeses i pocs compromisos. Molt de màrqueting i poca realitat.

El alumnes, pares i professors d’infantil del CEIP Carlos Sarthou duen cinc anys esperant unes condiciones idònies per a l’aprenentatge, condicions impossibles de donar-se des de les aules prefabricades on sobreviuen els menors a diari. El PP va donar una solució temporal, un pegat, quan es va caure el sostre en 2012, però d’això fa massa temps i ara encara que ocupa el dècim lloc entre les prioritats del Mapa d’Infraestructures Educatives el projecte només fa que retardar-se. Anuncis i més anuncis en premsa que les reformes s’escometrien durant aquest curs, res més lluny de la realitat.

No obstant això, el que més lamentem des de Ciutadans és que els companys de Compromís per Vila-real hagen preferit posar-se al costat del seu conseller, Vicent Marzà, que dels estudiants d’aquest centre i de la resta que pateixen unes condicions infames en la Comunitat. Els companys de Compromís van rebutjar la proposta excusant-se en la falta de finançament autonòmic, però no van ser capaços de fer gens d’autocrítica, acatxant el cap davant del seu partit i demostrant que el seus colors no són el blau i el groc.