Article del portaveu de Ciutadans en l’Ajuntament de Vila-real, Domingo Vicent. Publicat al Periódico Mediterráneo 19/04/2017
Fa uns anys, amb el Govern popular teníem un Vila-real de ‘pelotazos’, amb un urbanisme de molts zeros i ple de projectes estrela que han acabat estavellats com la Biblioteca sense llibres o l’aparcament de Pius XII.
Però, d’això ja fa més de sis anys. I ara el bipartit ha inaugurat un Vila-real de revista. Amb un pressupost d’1’2 milions d’euros per a comunicació i propaganda, que veurem si aquesta vegada són capaços de complir o es tornen a desviar, Benlloch s’erigeix com a editor d’una publicació de Ciència Ficció que en 2017 costara quasi un deu per cent més a cada veí per no haver quadrat els comptes com i quan tocava.
Una revista plena d’anuncis sobre un munt de projectes embrionaris que dos anys després encara no han vist la llum, però tot i això sí que tenen el seu espai i la seua fotografia pagada per tots els vila-realencs, vulguen o no vulguen, hagen cobrat o no hagen cobrat encara la seua tasca com a proveïdors d’aquest Ajuntament.
Perquè per a l’equip de Govern l’important és l’exhibicionisme, això sí un exhibicionisme controlat i limitat per una línia roja. Una línia roja que censura allò que segons els criteris de PSOE i Compromís ha de ser públic i allò que segons els criteris de PSOE i Compromís no s’ajusta a l’interès general.
Així, vostès podran veure anunciat al llarg i ample de tots els diaris una excursió a Almussafes del senyor alcalde o la futura adquisició d’uns tòtems per a carregar mòbils que no compten, de moment, ni amb informes tècnics ni jurídics. Però, alhora, vostès no podran accedir a la web municipal per a veure en què es gasten els seus impostos o la raó per la qual els paguen tard i mal.
El regidor de Transparència du repetint des de fa dos anys que tot arribarà i que es qüestió de temps, com el bus de la UJI, l’ordenança de Quilòmetre 0, el circuit de running, l’ampliació dels aparcaments per a Bici Vila, el Parc de la Muntanyeta, la remodelació del camí l’Ermita i, així, un llarg etcètera.
Dos anys d’una gestió ficticia, de cara a la galería i que l’únic objectiu que busca és el de dibuixar un Vila-real de revista i no un Vila-real de carn i ossos.
